Frederic Mayor i Zaragoza

(Barcelona, 27 de gener de 1934)

Frederic Mayor i Zaragoza

© Fototeca.cat

Bioquímic i polític.

Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid (1958), fou catedràtic de bioquímica (1963-73) i rector (1968-72) de la Universitat de Granada. Sotssecretari d’educació i ciència (1974-75) i director del centre de biologia molecular del CSIC, que presidí en 1983-87. Diputat d’UCD per Granada (1977), en 1978-81 fou director general adjunt de la UNESCO i en 1981-82 ocupà la cartera ministerial d’educació i ciència. Membre del CDS, en fou diputat al Parlament Europeu en 1987-89. Aquest mateix any fou elegit director general de la UNESCO, càrrec pel qual sortí reelegit el 1993, i que deixà el 1999, en finalitzar el mandat. És autor d’un gran nombre d’articles sobre educació, pau, desenvolupament i prospectiva, i també dels llibres Mañana siempre es tarde (1987), La nueva página (1994), La memoria del futuro (1995), Los nudos gordianos (1999), Un monde nouveau (2000, en col·laboració amb S. Pawlowski i J. Bindé), entre d’altres. Ha rebut el premi Blanquerna (1996), el premi per la Pau de l’Associació per les Nacions Unides d’Espanya (1998) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2000), entre d’altres distincions.