Participà en l’expedició de Lángara (1772 i 1774), i el 1783 fou ascendit a cap d’esquadra. Després d’uns quants anys d’ostracisme, a causa de les crítiques que féu públiques contra les autoritats superiors de la marina, fou rehabilitat. Defensà Cadis (1797) contra l’esquadra de Nelson, i el 1801 fou separat del servei, a petició de Napoleó, perquè s’oposava als plans navals d’aquest. El 1808 reconegué Josep Bonaparte, el qual el nomenà ministre de marina.