Germà de Giulio. Ingressà a l’orde dominicà. Per influència del seu germà, fou nomenat arquebisbe d’Ais de Provença (1645) i cardenal de Santa Cecília (1647). Aquest any el seu germà l’obligà a acceptar el càrrec de lloctinent de Lluís XIV de França a Catalunya, però s’hi resistí, i, quan hi anà (febrer del 1648), s’enemistà tot seguit amb les autoritats del Principat perquè volgué governar prescindint de les constitucions catalanes; disgustat, sense esperar que fos atesa la seva petició de rellevar-lo, anà a Roma pel maig, fet que provocà la ruptura amb el seu germà.