Professor a Chicago (1894), caracteritzà la seva filosofia —d’arrels pragmatistes— com un “behaviorisme social”, que cerca d’explicar la relació de l’individu i la societat sobretot mitjançant l’estudi dels signes i del llenguatge. Influí sobre John Dewey i el corrent pragmatista. No publicà en vida, i la seva obra consisteix en reculls de notes, conferències i apunts que els seus deixebles ordenaren: The Philosophy of the Present (1932), Mind, Self and Society (1934), The Philosophy of the Act (1938), etc.