Fou un dels dirigents de la tendència esquerrana del partit socialdemòcrata, contrari a la política de guerra. Fundà, juntament amb Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, el grup espartaquista (1916); fou també un dels promotors del partit comunista alemany, i intervingué activament en la preparació de la revolució del 1918. Publicà diverses obres, en la línia marxista.