Estudià a la Universitat de Cornell. Ha dissenyat habitatges molt notables com una llarga sèrie de vil·les projectades els anys seixanta; edificis industrials per a les firmes Olivetti, Renault i Siemens; equipaments socials com el centre experimental Bronx (1970-77), el Seminari de Hartford (1978-81); i museus com el museu d’art de la Villa Strozzi (1973), el museu d’arts decoratives de Frankfurt (1979-84), el museu superior d’Atlanta (1980-83), etc. En les seves realitzacions mostra un interès preferent pels efectes espacials, concedint molta importància als espais i a l’aprofitament de la llum natural. Entre els seus projectes posteriors es troben els realitzats a Alemanya, com el Forum Weishaupt, Schwendi (1988-92) i el centre de recerca Daimler-Benz a Ulm (1989-93), les oficines del Canal+ a París (1988-92) o el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1987-95), que destaca per la seva retòrica formal inspirada en el purisme de Le Corbusier. Als Estats Units ha finalitzat la seva realització més important i un dels majors projectes culturals dels darrers temps: el conjunt d’edificis que formen el centre Getty de Los Angeles (1985-97), amb una monumentalitat que sintetitza modernitat i classicisme. L’any 1984 guanyà el premi Pritzker i el 1997 fou guardonat amb el Praemium Imperiale i amb la medalla de l’AIA (American Institute of Architects).