Amb la seva família el 1906 emigrà a Milwaukee. S'uní aviat al partit laborista sionista, i el 1921 emigrà a Palestina i, juntament amb Ben Gurion, Levi Eskhol i Ben Zvi, fou un dels fundadors del Mapai i del Histadrut. Posteriorment fou cap polític de l’Agència Jueva de Palestina (1946-48). Aconseguida la independència de l’estat d’Israel, ocupà diversos càrrecs diplomàtics i polítics, fins que arribà a ministre de relacions exteriors (1956-66). El 1969 fou elegida cap de govern. Hagué de dimitir (1974) a conseqüència de la guerra araboisraeliana del 1973. Publicà una autobiografia (1975).