Estudià amb Egon Wellesz i Edmund Rubbra, i exercí la docència a les universitats de Cambridge (1945-48), Pittsburgh (1960-63) i Nova York (1964-81). Des del 1984 fou professor convidat a la City University. Interessat per una gran varietat de formes i estils musicals, és autor d’obres vocals (Nausicaa’s Welcome, 1952; Chants and Litanies, 1963; Life Cycle, 1967; The Pentagle Song, 1981), concerts, música de cambra i instrumental (Natalis Invicti Solis, 1968, per a piano), on predomina l’eclecticisme i la recerca d’efectes instrumentals i tímbrics. Són importants també els seus estudis musicològics (François Couperin, 1950; Music and Society, 1946; Romanticism in the 20th Century, 1957).