Deixeble de Rogier van der Weyden, la seva obra s’insereix dins les formes i les composicions del seu mestre, però amb un cert caire romàntic, mescla d’idealisme i de sentimentalisme. S'establí a Bruges el 1464, on treballà fins a la mort. La seva pintura, des d’un punt de vista estilístic, humanitzà, mitjançant la manera italiana, el sentit tràgic flamenc. Hom destaca la seva habilitat com a retratista, com en el Tríptic de Guillaume Moreel (1484; Memling Museum, Bruges), i la seva línia idealitzada en la producció de tipus religiós, com en Les noces místiques de santa Caterina (1479; Memling Museum, Bruges), L’Epifania (n'hi ha una versió al Memling Museum i una altra al Museo del Prado de Madrid), Els set goigs de Maria (~1480; Alte Pinakothek, Munic) i El reliquiari de santa Úrsula (1489; Memling Museum, Bruges). La seva obra no fou totalment apreciada fins a l’època romàntica, especialment gràcies a la revaloració que en féu James Weale.