Desenvolupà la seva obra a Alemanya i, després del 1933, a Brussel·les, Londres i San Francisco. La seva obra es caracteritza per la concepció unitària de cada edifici, que s’integra al màxim en el seu entorn i adquireix una força expressiva gairebé simbòlica. L’acer, el vidre i el ciment són utilitzats lluny de les geometritzacions racionalistes. La torre Einstein, a Potsdam (1920), els grans magatzems Schocken, a Stuttgart (1927), i la sinagoga de Cleveland (1946-52) són les mostres més significatives del seu art.