Bisbe de Calahorra des del 1454 i de Sigüenza des del 1467, rebé el capel cardenalici i la mitra sevillana el 1473. Fou conseller d’Enric IV de Castella (1454-74), el qual feu inclinar cap a l’aliança amb França i amb Portugal i el qual secundà en la lluita contra la poderosa noblesa i en la defensa dels drets de Juana la Beltraneja. El 1472 es passà al bàndol de la princesa Isabel i, mort Enric IV (1474), fou un fidel servidor dels Reis Catòlics. En l’aspecte militar, participà en la guerra civil i en l’organització de la guerra de Granada. En el terreny diplomàtic, contribuí a negociar amb França la pau que fou ratificada pels reis al monestir de Guadalupe (1479). Fou un defensor dels privilegis de la corona per damunt de l’Església i un enemic de la política de duresa de Torquemada i de Cisneros. La fidelitat a la monarquia li valgué la mitra toledana, el 1482. Fomentà l’humanisme a Castella i fundà el Colegio de la Santa Cruz de Valladolid (1484).