Fou capità general del regne de Granada i ambaixador a Roma. Lloctinent general de València (1572-75), es preocupà pel règim intern de l’audiència, per l’administració de la justícia i a combatre contra els bandolers. Virrei de Nàpols (1575-79), hagué de combatre el bandoler Marco Berardo, que s’havia erigit en rei de la Campània. Per la seva política, s’enemistà amb el cardenal Granvela, antecessor seu en el càrrec, i amb el comandant general de les forces d’Itàlia, Joan d’Àustria, aleshores a Nàpols.