El 1745 fou nomenat, a Dresden, pintor de cambra de la cort saxona. El 1751 s’establí a Roma. Residí a Madrid, com a pintor de cort, del 1761 al 1768 i del 1772 al 1777. Hi féu nombrosos retrats, que són el més remarcable de la seva obra pictòrica; es destaquen els de Maria Lluïsa de Parma i de la Marquesa del Llano , ambdós al Museo del Prado. La seva activitat més destacada és la de teòric; elaborà, juntament amb J.J.Winckelmann, que conegué a Roma (1755) i per qui fou influït, les teories del neoclassicisme, que plasmà en El Parnàs , decoració d’un sostre de la Villa Albani de Roma (1761), obra freda i poc apreciada actualment, i el seu llibre Gedanken über die Schönheit und über den Geschmack in der Malerei (‘Reflexions sobre la bellesa i el gust en la pintura’, 1762).
Maria Josefina de Lorena , retrat d’Anton Raphael Mengs
© Corel Professional Photos
Pintor bohemi.