Professor a Lió (1945-49) i a la Sorbona (1949-52), succeí Louis Lavelle al Collège de France. Dedicat de primer a la fenomenologia (Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception, 1945), participà amb J.P. Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” (1945) i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur (1947). Distanciat de Sartre (1953), cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique (1955).