i Meroe | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Meroe

Ciutat antiga    Jaciment arqueològic
Sudan
Les piràmides de Meroe
Retlaw Snellac Photography (CC BY 2.0)
Antiga ciutat i jaciment arqueològic del Sudan, a la vora oriental del Nil i uns 210 km al nord de Kharṭūm.

Hom en coneix documentació des del segle VIII aC fins al segle IV dC. Fou la capital del regne de Kuš, tot i que n’és controvertit el període: per a alguns historiadors ho fou durant tota l’època documentada (~750 aC-~350 dC); per a d’altres ho fou conjuntament amb Napata (~590 aC-430 aC) i posteriorment n'esdevingué l’única seu fins el 350 dC, i per a uns darrers ho fou només quan els sobirans de Kuš s’hi feren enterrar (~300 aC-350 dC). Hi ha restes d’una zona emmurallada (possiblement la ciutat reial), amb uns banys i diversos temples petits. A l’exterior d’aquest recinte es troba el gran temple d’Amon, i alguns santuaris, com l’anomenat temple de Sol.

Amb tot, les restes més característiques de Meroe són les seves necròpolis, una de molt propera a la població (formada per túmuls del segle I aC al III dC) i una altra, força més llunyana, a Begarawiya, dividida en tres sectors: el del sud, el més antic, amb 204 tombes, una de les quals és la piràmide d’Arakakamani (~295-275 aC), el primer rei de Kuš que fou enterrat a Meroe en lloc d’ésser-ho a Napata; el sector del nord, amb 44 tombes (37 són les piràmides dels restants sobirans de Kuš), que corresponen al període de ~250 aC a 320 dC, i el sector de l’oest, amb les piràmides de persones properes a la casa regnant.

Les piràmides de Meroe són de proporcions modestes (la més gran té poc més de 19 m2 de base). Consten, bàsicament, d’un piló, o porta monumental, amb relleus, i d’una capella funerària, decorada amb escenes religioses, annexa a la piràmide, la qual és de pedra o maó i té una cambra ornada també amb pintures. Meroe ha estat excavada per J. Garstang (1909-14), G.A. Reisner (1920-23) i Shinnie (1974-76). L’any 2011, el jaciment fou declarat patrimoni de la humanitat.

Col·laboració: 
RaG

Llegir més...