i Josep Oriol Mestres i Esplugas | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Josep Oriol Mestres i Esplugas

Arquitectura
La Torre de les Aigües, al carrer de Roger de Lloria de Barcelona, obra de Josep Oriol Mestres i Esplugas (1867-79)
© Fototeca.cat
arquitectura arquit
Arquitecte.
Barcelona, 1815 — Barcelona, 1895

Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres. Format a Llotja, fou alumne predilecte d’Antoni Cellers, amb qui col·laborà en l’aixecament dels plans del temple romà (1835). Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès. El seu estil és plenament eclèctic; se serveix tant del gòtic com del clàssic. Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona (1848) amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos. Feu la primera casa de l’Eixample al mig de la plaça de Catalunya (casa Gibert, 1861) i els Camps Elisis al passeig de Gràcia (1853). Restaurà l’església de Sant Jaume, de Barcelona (1866), dirigí les obres del primer Liceu (1874) i dibuixà la restauració de la façana (1874). Són seus, a Barcelona, el monument a Antoni López, a la plaça de Sant Sebastià (1883), el Banc de Barcelona, a la Rambla, i el projecte del teatre de Caputxins (1842). Acadèmic de Ciències i Arts i de Sant Jordi i arquitecte de la catedral, feu els plans complets d’aquest monument (1864), l’estructura metàl·lica del seny de les hores, la façana principal (1881) i la capella de Sant Oleguer (1877). Autor d’una monografia sobre els claustres de la seu de Barcelona (1876) i d’una altra sobre el monestir de Pedralbes (1883). L’any 2019 es recuperà la façana original del Liceu (que havia estat coberta la dècada de 1920).

Col·laboració: 
JBN
Data de revisió: 
2019-11-14
Llegir més...