El 1864 publicà, anònimament, les seves primeres vint balades. Viatjà per Itàlia, on restà pregonament impressionat per les obres d’art del Renaixement, sobretot per les de Miquel Àngel, i on se li despertà una gran simpatia pels països meridionals. Però la guerra Francoprussiana el féu canviar d’opinió i escriví Huttens letzte Tage (‘Els darrers dies de Hutten’, 1871), obra imbuïda de patriotisme germànic. Poc interessat per les qüestions socials contemporànies, la seva obra literària palesa ambició artística i aristocratisme cultural. Usà personatges i situacions del passat, envoltats d’una gran teatralitat, per tal de fugir de la inseguretat de la seva època. Escriví Georg Jenatsch (1876), Der Heilige (‘El sant’, 1879), Die Hochzeit des Mönchs (‘El casament del monjo’, 1884) i Die Versuchung des Pescara (‘La temptació de Pescara’, 1887), potser la seva obra millor. El 1894 publicà l’edició definitiva dels seus poemes ( Gedichte ), fruit d’una tasca constant d’objectivació, que anunciava un nou impressionisme basat en la intuïció del ritme.