D’origen jueu, el seu nom real era Jakob Liebmann Beer. Estudià amb Vogler i inicià una carrera d’operista sense èxit. A Viena rebé la influència de Rossini i triomfà amb L’esule di Granata (1822) i Il crociato in Egitto (1824). El 1826 s’establí a París (bé que anà sovint a Berlín), on assolí molts èxits amb òperes de gran espectacle, com Robert le diable (1831), Les huguenots (1836) i Le prophète (1849), cèlebres arreu fins els anys trenta. El 1859 estrenà Dinorah i morí deixant L’Africaine —en la qual havia treballat molts anys— gairebé llesta. La majoria de les seves òperes foren de repertori, també, a Barcelona i a València. Actualment les seves obres són poc representades.