Vida
Estudià música a Moscou amb R. Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I. Kryžanovskij (teoria), A. L’adov (composició) i N. Rimskij-Korsakov (instrumentació). En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició. Fou un dels organitzadors del Col·lectiu de Compositors (1919-23). Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka i també exercí la crítica musical en diverses publicacions. Fou un gran amic de S. Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en compte.
La seva música, lligada a la tradició russa, romangué dins d’un cert conservadorisme, però no negligí del tot les tendències més interessants i progressistes de la música soviètica. Les seves nombroses simfonies mostren un esperit creatiu, capaç tant d’abrandades pinzellades revolucionàries —és el cas de la sisena (1922-23) o la setzena (1935-36)— com de manifestacions de caràcter densament pessimista, sempre amb tensions dramàtiques de gran efectivitat. Les simfonies de l’últim període, amb les seves inevitables dosis de pessimisme, estan més lligades a la influència folklòrica, com també ho estan alguns dels tretze quartets que compongué, tots ells d’una claredat formal i unes estructures sancionades per la tradició. Força notables són les nou sonates per a piano, en les quals les virtuts de la tradició es veuen enriquides per unes línies melòdiques més denses quant al tractament musical; al seu costat, els 7 preludis i les 25 fugues (1907-08) formen la part més sòlida de la seva producció pianística.
Malgrat que fou condecorat amb l’orde de Lenin i trobar-se prop del poder, sofrí les condemnes del 1948 —de les quals fou rehabilitat vuit anys després de mort— perquè fou acusat de formalista per la crítica soviètica oficial.
Obra
Orquestra
27 simfonies (entre les quals: núm. 1, do m, op. 3, 1908; núm. 12, sol m, op. 35, 1931-32; núm. 22, si m, op. 54, 1941; núm. 26, do M, op. 79, 1948; núm. 27, do m, op. 85, 1949-50); Molčanije, poema simf., op. 9 (‘Silenci’, 1909); Alastor, poema simf., op. 14 (1912-13); Concert per a violí i orquestra, re m, op. 44 (1938); Concert per a violoncel i orquestra, do m, op. 66 (1944-45); Rapsòdia eslava, op. 71 (1946)
Cambra
13 quartets de c. (entre els quals: núm. 1, la m, op. 33/1, 1929-30; núm. 10, fa M, op. 67/1, 1907-45; núm. 12, sol M, op. 77, 1947; núm. 13, la m, op. 86, 1949); Sonata, vl., pno., fa M, op. 70 (1946-47); Sonata, vlc./vla., pno., la m, op. 81 (1948-49)
Piano
7 preludis (1899-1901); 9 sonates (entre les quals: núm. 1, re m, op. 6, 1907-9; núm. 3, do m, op. 19, 1920, rev. 1939; núm. 7, do M, op. 82, 1949; núm. 9, fa M, op. 84, 1949); 25 fugues (1907-08); Peces per a nens, 3 sèries, op. 43 (1907-38); Vospominanija, op. 29 (‘Reminiscències’, 1927)
Cor
Kirov s nami, cantata, 2 v. solistes, cor, orq., op. 61 (‘Kírov és amb nosaltres’, 1942); Kreml’ noč’ju, cantata, 1 v., cor, orq., op. 75 (‘El Kremlin de nit’, 1947)
Cançó
Prop de 20 cançons, entre les quals: Razmyšlenija, op. 1 (‘Meditacions’, 1907); Madrigal, op. 7 (1908-09, rev. 1925); Na sklone dn’a, op. 21 (‘Al capvespre’, 1922); 3 nabroska, op. 45 (‘3 esbossos’, 1938)