i Adam Mickiewicz | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Adam Mickiewicz

Literatura
Adam Mickiewicz
© Fototeca.cat
poètica poètica
Poeta polonès.
Zaosie, 24 de desembre de 1798 — Istanbul, 26 de novembre de 1855

Amb el llibre Ballady i Romanse (‘Balades i romanços’, 1822) inaugurà el període romàntic a Polònia, i esdevingué el cap d’un nou corrent literari al seu país. Deportat a Rússia (1823-28), passà després (1829) a Alemanya, on escriví els poemes Do matki Polki (‘A la mare polonesa’), Śmierć pułkownika (‘La mort del coronel’) i Reduta Ordona (‘El reducte d’Ordon’). Coneixedor a Roma de la insurrecció del 1830, pretengué d’unir-se a les forces independentistes, però no ho aconseguí. Instal·lat a París (1832) i després a Lausana, el 1840 tornà a París, on ensenyà literatures eslaves. A l’època revolucionària del 1848 organitzà a Itàlia la legió polonesa per a lluitar contra Àustria. El 1855, amb motiu de la guerra de Crimea, organitzà a Turquia un cos de voluntaris polonesos contra Rússia. Morí víctima del còlera. Exercí una influència notable sobre el seu pensament el místic Towiański, i rebé també l’estímul de Saint-Simon i del catolicisme revolucionari de Lamennais. De la seva obra cal destacar encara Grażyna (1823), obra de caràcter èpic, vinculada a la història nacional, i Sonety krymskie (‘Sonets de Crimea’, 1826), d’un gran lirisme descriptiu. En la narració en vers Konrad Wallenrod (1828), al·ludeix als sofriments de Polònia i a la necessitat del seu ressorgiment, alhora que crea l’hexàmetre polonès. El to messiànic nacionalista s’expressa a Księgi narodu polskiego i pielgrzymstwa polskiego (‘Llibres del poble polonès i del pelegrinatge polonès’, 1832). Amb Pan Tadeusz, czyli Ostatni zajazd na Litwie (‘El senyor Tadeu o la darrera entrada a Lituània’, 1834), drama multiforme, assolí el seu millor èxit.

Col·laboració: 
RVG
Llegir més...