Residí a Itàlia (1635-57), especialment a Roma. Allí assimilà la pintura decorativa de les escoles bolonyesa i romana i començà, sempre dins un estil graciós però afectat, la sèrie de les seves madones, entre les quals es destaca la Mare de Déu del raïm (Musée du Louvre, París). Cridat a la cort per Lluís XIV el 1657, a París fou pintor d’Anna d’Àustria, per a qui decorà la cúpula de Val-de-Grâce amb la Glòria dels benaventurats, obra acabada el 1664 en un estil aeri, italianitzant, molt llunyà del classicisme francès. Fou essencialment un retratista, tant a Roma com a París, on retratà especialment les dones de l’alta aristocràcia, com Maria Mancini (Gemäldegalerie Dahlem, Berlín), Mme de Montespan, Mme de Maintenon com a Santa Francesca, etc. Enemic de Ch.Le Brun i detractor de l’Acadèmia, en fou director, i pintor de cambra del rei a la mort d’aquell. El seu germà Nicolas Mignard (Troyes 1606 — París 1668), anomenat Mignard d’Avignon, també pintor, treballà a Avinyó i a París per a Lluís XIV.