Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà. Marxà a Itàlia l’any 1950, on fou deixeble de Roberto Longhi, un dels grans historiadors de l’art del segle XX.
Establert a Barcelona el 1944, desenvolupà una tasca docent rellevant com a professor d’història de l’art i secretari de la facultat de lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-70) i com a director de l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi (1975-77), en la qual havia ingressat com a professor el 1970. Quan aquesta esdevingué facultat de belles arts, passà a ser cap del departament d’història de l’art. Fou professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (1992-99).
Se centrà en la pintura hispànica a partir del Renaixement, especialment en Ribera, tema de la seva tesi doctoral, i en Goya i en Picasso. Publicà Palencia monumental (1954), Guide artistique de l’Espagne (1967), Diez estudios sobre pintura (1991) i una monografia sobre Zurbarán, a més de diversos articles en revistes com Archivo Español de Arte, Paragone, etc.
Col·laborà en diverses obres col·lectives i enciclopèdiques (El Arte y el Hombre), i també en el Diari de Barcelona. Dirigí Història universal de l’art, en 10 volums (1988-99), Cómo reconocer el arte (1994-80), La historia universal del arte francés (París, Larousse, 1989), etc.
Fou comissari d’importants exposicions, com ara “El Greco: la seva revalorització pel modernisme català” (MNAC,1996-97), “Los cinco sentidos y el arte” (Museo del Prado, 1997), “Passió per la pintura. La col·lecció Longhi” (Fundació “la Caixa”, 1998) i “Caravaggio i la pintura realista europea” (MNAC, 2005), entre d’altres.
Estigué vinculat a diferents museus i centres d’arreu del món relacionats amb l’art i la recerca: entre d’altres, pertanyia al patronat del Museo del Prado des del 1993 i formava part de la seva comissió permanent, era acadèmic honorari electe de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1999), vocal del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona i membre d’honor de l’Associació Catalana de Crítics d’Art.