i Miquel | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Miquel

Cristianisme
Representació de l’arcàngel Miquel en una icona de l’escola de Moscou (Museu del Kremlin, Moscou)
© Corel Professional Photos
Bíblia bíbl
Arcàngel.

Anomenat príncep dels àngels, l’Antic Testament el presenta com a defensor del poble, i a l'Apocalipsi lluita amb els seus àngels contra el drac. Per influència copta i hel·lenística hom l’identificà, sobretot a Occident, amb el psykhopompós (‘el qui acompanya les ànimes’) i amb ‘el qui pesa les ànimes’ (psicòstasi). El seu culte, celebrat primer a Orient, es difongué a l’edat mitjana per tot l’Occident a partir, sobretot, de les aparicions que hom li atribuí al mont Gargano (segle VI), sobre la tomba d’Adrià al castell Sant'Angelo, a Roma (950), o a Normandia, al mont Saint-Michel (708). La iconografia dels primers segles el representava com a nunci o guardià del paradís, amb túnica blanca, llança i escut; més tard, completament armat, com a psykhopompós o en l’acte de pesar les ànimes. A l’art bizantí sol aparèixer amb clàmide de porpra (Ravenna, s. VI). Un dels temes més freqüents en l’art és la lluita amb el drac. Als Països Catalans hom li dedicà moltes capelles dels castells, una de les tres esglésies que constituïen les antigues seus episcopals (a Barcelona, Ègara, Vic, la Seu d’Urgell) i molts altars i parròquies. Hom en calcula uns 500 a Catalunya, uns 35 al País Valencià i uns 13 a les Illes. El seu culte arrelà als Països Catalans a partir dels segles X i XI i prengué un fort increment en la litúrgia. Entrà d’una manera plena a l’onomàstica vers el 1650. És patró dels balancers, adroguers, armers, courers i contrabandistes, entre altres. Hom celebra la seva festa el 8 de maig i el 29 de setembre. En aquesta darrera data hom feia pagaments i renovava contractes, i se celebraven més de 30 fires abans que les ramades tornessin a les terres baixes.

Col·laboració: 
APl
sant
Llegir més...