Miquel III

l’Embriac (snom.)
(Constantinoble, 838 — Constantinoble, 867)

Miquel III

© Fototeca.cat

Emperador d’Orient (842-67).

Fill de Teòfil, el succeí en el tron, sota la regència de la seva mare Teodora, el 842. Anys més tard (856), refusà la tutela materna, féu occir el ministre Teoctist i obligà la mare i les filles a retirar-se en un monestir.

Home famós per la seva turpitud i luxúria, abandonà el poder a les mans del seu oncle Bardas, al qual donà el rang de cèsar. Sota el govern d’aquest, i amb l’elecció de Foci com a patriarca, l’Església defugí l’autoritat de Roma i consumà el cisma (858). Havent-se establert la guerra contra els àrabs, Miquel III volgué assumir el comandament de l’exèrcit i fou derrotat a Samòsata (859). El 866 féu occir Bardas per un favorit seu, Basili el Macedoni, que l’occí i el succeí pocs mesos més tard.