Designat per l’emperador, i gràcies al favor dels eunucs, succeí Teodora en el tron imperial. Hagué d’afrontar una insurrecció dirigida per Teodosi, president del senat, i, a l’Àfrica, la rebel·lió d’una part de l’exèrcit, que proclamà emperador Isaac Comnè. En veure que les seves tropes lleials eren derrotades a Nicea i que el poble constantinopolità el refusava i es mostrava partidari del Comnè, Miquel abdicà (1057), i morí poc temps després en un convent.