i Antoni Miralda i Bou | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Antoni Miralda i Bou

art art
Artista.
Terrassa, Vallès Occidental, 1942

Ha practicat una àmplia gamma de creació que inclou la pintura, l’assemblage, la manipulació fotogràfica, el cerimonial, les accions i les festes. Després d’una etapa catalana guanyà, el 1965, una borsa d’estudi atorgada pel govern francès. Residí a París fins el 1972, i aleshores es traslladà a Nova York, on viu actualment. Les seves sèries de Soldats saldats, basades en la utilització de petits soldats de plàstic policromats cobrint superfícies planes i objectes, els menjars acolorits i els cerimonials —aquests, fets juntament amb els grups de catalans de París i de Nova York— n’han fet un dels artistes més sol·licitats per les galeries d’avantguarda d’arreu del món. Ha destacat en l’exploració del món de l’alimentació com a fet cultural, en una associació continuada amb la xef Montse Guillén, també establerta a Nova York, amb qui del 1984 al 1986 regentà El Internacional Tapas Bar & Restaurant, un híbrid de projecte gastronòmic i artístic. Després d’exposicions com ara “La torre dels plats” (MACBA, Barcelona,1996) o “Grandma’s Recipes” (Miami Art Museum, 1999), desenvoluparen el projecte Food Cultura a partir del nomenament de Miralda com a director del Food Pavilion de l’Expo 2000 de Hannover (Alemanya), projecte del qual posteriorment ha fet versions en diverses exposicions internacionals (“Sabors i llengües”, presentada entre d’altres a Barcelona el 2002, simultàniament amb “Roda el món i torna al Born”, “Oda a la papa”, “Power Food”, etc.). L’any 2007 Food Cultura es convertí en una fundació privada amb seu a Barcelona, des d’on Guillén i Miralda impulsaren els seus projectes (Olienunllum, 2011; Digestible News, 2011; Altar Ego, St. Stomak, 2013; Brainfood, 2014; FC_SAT.BQ #437, 2014, etc.). El 2010 presentà al Museo Centro de Arte Reina Sofía l’exposició antològica “De gustibus non disputandum”. El 1995 rebé el premi Ciutat de Barcelona d’arts plàstiques, el 1996 el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el 2018 el premi Velázquez d’arts plàstiques del Ministeri de Cultura espanyol. El 2019 rebé el premi GAC del Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i l’Associació Art Barcelona a la millor exposició per “Tres projectes (NYC-MIA-BCN)”.

Data de revisió: 
2019-06-06
Llegir més...