i Joan Miralles i Montserrat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Joan Miralles i Montserrat

Folklore    Lingüística i sociolingüística
filologia filol i folklore folk
Filòleg i folklorista.
Montuïri, Mallorca, 1945

Doctor en filologia catalana, és catedràtic de la Universitat de les Illes Balears des del 1983 i director del departament de filologia catalana i lingüística general. És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Fou president del comitè territorial de l’àmbit de lingüística social en el II Congrés de la Llengua Catalana (1988). Col·laborà a “Lluc”, a “Mayurqa”, a “Randa”, etc, especialment sobre temes d’història de la llengua, onomàstica, folklore i història local. Ha publicat la seva tesi doctoral Un llibre de Cort Reial mallorquí del segle XIV (1357-60). Introducció, transcripció i estudi lingüístic (1984), a més de Un poble, un temps (1974), Els carrers de Montuïri (1977), Qüestionari sobre història i cultura popular de Mallorca (1978), La investigació de les fonts orals. Guia didàctica (1980), Vida i obra d’en Pere Capellà (Mingo Revulgo) (1980), La festa de l’Estendard (1981), La història oral. Qüestionari i guia didàctica (1985), Receptari de cuina del segle XVIII del P. Jaume Nartí i Oliver, amb la col·laboració de Francesca Cantallops (1989), Catàleg de noms propis de persona, amb la col·laboració d’Antoni Llull (1989), Onomàstica i literatura (1996) i Història i cultura popular, tots dos aplecs de treballs apareguts anteriorment; Corpus d’antropònims mallorquins del segle XIV (1997) i Discursos per la llengua (1999), recull de discursos pronunciats des del 1982. Col·laborà en el Diccionari de la llengua catalana (1995).

Llegir més...