Filòsof i militar, participà en la guerra d’independència dels EUA (1780-81). Fou general girondí a la Revolució Francesa (1792-93), i vers el 1797 començà la lluita per la independència llatinoamericana. Ajudat per Anglaterra i els EUA, intentà (1805-06) dues expedicions per alliberar Veneçuela, però fracassà. A Londres fundà la lògia francmaçònica Lautaro, on es formaren diversos capitosts independentistes, com San Martín, Bolívar i O'Higgins. El 1810 s’uní als secessionistes veneçolans i aconseguí l’adhesió dels plantadors de cacau. Generalíssim i dictador de la nova república (1812), pactà finalment amb els reialistes, i els propis homes el lliuraren als partidaris de Ferran VII. Morí a la presó.