OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Mistràs

Mistrà, Mistra
Ciutat antiga
Grècia
Mistrà, Mistra
Antiga ciutat del Peloponès (Grècia), situada al NW d’Esparta, en un pujol rocallós del Taíget.

Segons la Crònica de Morea, fou fundada el 1248. Miquel VIII Paleòleg la conquerí als croats llatins el 1262 i la convertí en residència del governador del Peloponès. Aviat atragué els habitants d’Esparta, que s’hi instal·laren i hi residiren. Seu del despotat de Mistràs, fou ocupada pels turcs el 1460 i, malgrat les diverses temptatives efectuades per alliberar-la del jou otomà (els Malatesta el 1464, els Morosini el 1687), caigué gradualment en decadència. Fou un extraordinari centre cultural, que florí a les acaballes de l’Imperi i, entre altres, acollí el filòsof neoplatònic Iorgos Plítonas o Iemistós, mestre del futur cardenal Bessarió. Les ruïnes de la ciutat resten emplaçades en tres zones a distints nivells: la fortalesa al cim, els palaus, les cases nobiliàries i algunes esglésies al centre, i, a la part més baixa, les cases del poble i diversos monestirs. Els edificis religiosos (la catedral Ágios Dimítrios, construïda en 1291-92, on fou coronat Constantí XI Paleòleg, l’Evanguelístria, el Vrondokhíu, amb les dues esglésies d’Ágioi Theódoroi i l’Afendikó, Ágia Sofia, el Perívleptos i la Pandànassa) són les obres mestres, que excel·leixen en l’arquitectura —hi figuren les formes tradicionals al costat d’innovacions tals com el tipus de temple de cinc cúpules— i en la decoració mural, que recull gairebé totes les tendències modernes del renaixement dels Paleòlegs, amb les figures que abandonen el hieratisme per una més gran expressivitat. Al costat dels edificis i tresors religiosos, les construccions civils enriqueixen el lloc, un dels conjunts més importants de l’art bizantí.

Col·laboració: 
AES

Llegir més...