Filla del productor cinematogràfic Alexandre Mnouchkine, després d’estudiar a Oxford i a la Sorbona, el 1964 fundà el Théâtre du Soleil, amb seu estable a París des del 1970, que es regí durant molt de temps per criteris col·lectivistes. Al capdavant de la companyia, ha presentat nombroses produccions que destaquen per l’esperit creatiu i el compromís social, i en les quals, des dels anys vuitanta, ha estat molt important la col·laboració de la dramaturga Hélène Cixous. Entre d’altres, es poden esmentar El somni d’una nit d’estiu (1968), de W. Shakespeare; la creació col·lectiva 1789 (1970); l’adaptació de la novel·la Mephisto, de Klaus Mann (1979); L’Indiade ou l’Inde de leurs rêves, recreació de l’Índia contemporània (1987); les adaptacions de la mitologia grega Les Atrides (1990-92); el Tartuffe, de Molière (1995); Et soudain, des nuits d’éveil (1997), sobre l’ocupació xinesa del Tíbet, i els espectacles col·lectius Les Naufragés du Fol Espoir (Aurores), versió lliure d’una obra pòstuma de Jules Verne (2010, premi Molière) i Une chambre en Inde (2016, premi Molière 2018). Entre altres guardons, la seva obra ha estat reconeguda amb el premi Europa de teatre del Parlament Europeu (1987), el gran premi de la Societat d’Autors i Compositors Dramàtics (2000), el premi internacional Ibsen (2009) i el premi Kyoto. És destacable també la seva contribució al cinema: coguionista amb Jean-Paul Rappeneau de L’homme de Rio (1964, de Philippe de Broca), nominada el 1965 a l’Oscar al millor guió, rodà el documental 1789 (1974), sobre l’obra de teatre homònima, i el 1978 dirigí el fresc històric Molière, que obtingue nominacions a la millor direcció a la Palma d’Or de Canes i al César. Posteriorment ha rodat els telefilms La nuit merveilleuse (1989) i Tambours sur la digue (2003), i versions cinematogràfiques de les obres teatrals Le dernier caravansérail (2003) i de Les Naufragés du Fol Espoir (2014).