Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia. El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de P.Cézanne, H.de Toulouse-Lautrec i P.Picasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics Ch.Sutine, J.Pascin, M.Kisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós. La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta; mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs i negres, i creà un estil personal, molt elegant, que recorda el dels pintors florentins alhora que expressa una malenconia i una certa desesperança: Nu reclinat sobre el costat esquerre (col·l particular, París), Lolotte (Musée National d’Art Moderne), Retrat de Jean Cocteau (col·l Henry Pearlman, Nova York), tots tres del 1917. La seva obra escultòrica, iniciada amb el seu amic C.Brâncuşi (1909), revela un esperit i una temàtica semblants a la seva pintura. La seva producció, bastant escassa, crea caps allargassats, de formes esquematitzades i d’expressió hieràtica per influència de les màscares negres: Cap (~1912, Tate Gallery, Londres).
Jacques Lipchitz i la seva dona , d’Amedeo Modigliani
© Corel Professional Photos
Pintor i escultor italià, d’origen sefardita per part de mare.