Moixent

Moixent

© Fototeca.cat

Municipi de la Costera, a la vall alta del riu de Cànyoles (vall de Montesa), que corre estretament encaixat entre la serra Plana, al NE, i la serra Grossa, al SE, que donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de fins prop de 900 m.

Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles. Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal: boscs de pins (7 000 ha) i matollar (2 000 ha). L’agricultura és predominantment de secà (4 500 ha): vinya (1 500 ha), oliveres (1 000 ha) i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers. El regadiu (140 ha) aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters. La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència. Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el 51% dels actius. La població, que assolí el seu màxim a mitjan s XIX, decaigué fins el 1930, i des d’aleshores es mantingué estancada per emigració a València i a Barcelona. Des del 1975, però, experimenta un creixement a causa de la petita industrialització. La vila (4 559 h agl [2006], moixentins ; 337 m alt.) és a la dreta del riu de Cànyoles, a la carretera de València al port d’Almansa. Té estació del ferrocarril de València a Venta de la Encina. L’església parroquial (Sant Pere) fou bastida en 1883-92. Es conserva l’antic convent de Sant Antoni, de franciscans, fundat el 1563, i el palau senyorial dels marquesos de la Romana. Moixent és citat a la Crònica de Jaume I com a població musulmana de la jurisdicció de Xàtiva, la qual, retuda a l’infant Alfons de Castella, passà pel tractat d’Almirra (1244) al domini catalanoaragonès. Es tracta possiblement del mateix lloc de Garmoixent el terme del qual és citat com a límit amb el regne de Castella als Furs de València ; les restes del castell de Garmoixent són dins el municipi, a l’indret dit el Castellaret . El terme de Moixent incloïa al s. XIII la Font de la Figuera. El 1303 fou atorgada la carta de població de Moixent pel seu senyor Gonçal Garcia a cristians vells i esdevingué centre de la baronia de Moixent. El municipi comprèn, a més, les caseries de les Alcusses i de les Cases de Lloma, i, entre altres restes antigues, l’important poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.