Fou influït per Sjöström en films èpics d’ambient rural. Posteriorment dirigí comèdies: Mälarpirater (‘Els pirates del Mälaren’, 1923), d’un cert regust expressionista, Vi som gar köksvägen (‘Per la porta de servei’, 1932), i films de més ambició dramàtica: Intermezzo (1936), En kvinnas ansikte (‘Sense cara’, 1938, premiat a Venècia), Rid i natt (‘Enterreu-lo viu’, 1942), Det brinner en eld (‘Hi ha un foc que crema’, 1943), Ordet (‘La paraula’, 1943), Eva (1948) i Trots (‘El desafiament’, 1952).