El territori és molt muntanyós. Hi ha claps de bosc, i la superfície agrícola (63 ha) es localitza bàsicament prop de la vall de la Castellana: 35 ha d’arbres fruiters (presseguers, pomeres i pereres), 2 ha d’hortalisses, 17 ha de vinya i 14 ha de prats i farratge. Els cens ramaders han anat molt de baixa (73 caps de bestiar boví i 15 d’oví).
Els banys de Molig
JoMV
És important per a l’economia del municipi l’explotació dels banys de Molig, establiment termal que aprofita les fonts d’aigües sulfuroses situat al fons de la vall; bé que les aigües eren conegudes i utilitzades ja al s XVI, la primera construcció, promoguda pel marquès de Llupià (aleshores senyor del lloc), és del 1785; posteriorment hom hi bastí dos nous edificis, que han assolit gran categoria i fama europea. El municipi té, així, una funció de lloc de residència i estiueig. El 1851 hi havia 580 h, i des d’aleshores la tendència ha estat regressiva (180 h el 1982). El poble (150 h agl i 30 h diss [1982], molitjaires; 605 m alt) és un coster, damunt el vessant esquerre de la vall. L’església fou bastida dins un recinte fortificat, del qual hi ha restes.
El lloc, esmentat ja el 845, pertangué, juntament amb Coma (Eus), a la família del comte Berà, i després als comtes de Cerdanya, els quals el donaren en feu als So. El 1790 esdevingué capital de cantó.