Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal. Anà a Barcelona per tal de dedicar-se a la literatura i a la pintura i treballà en feines editorials. Publicà els volums de narracions Històries de la mà esquerra, premi Joan Santamaria 1971, i El cafè de la granota (1985). En elles recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga Mequinensa, temàtica amb la qual construí un món propi que es reflecteix en les seves obres més ambicioses, les novel·les Camí de sirga (1988, premi Joan Crexells del 1988 i, el 1989, de la Crítica Serra d’Or i de la Crítica), La galeria de les estàtues (1991), Estremida memòria (1997, premi Joan Crexells i, el 1998, premi Crítica Serra d’Or), i les narracions Calaveres atònites (1999). El 2003 publicà les proses Cabòries estivals. Rebé també la Creu de Sant Jordi (2001),i els premis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2001) i de les Lletres Aragoneses (2004).