Inicià els estudis musicals a la seva vila natal amb Joan Coll i després els continuà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb J. Balcells (solfeig), Ll. Millet (teoria) i E. Morera (harmonia). A catorze anys escriví la seva primera sardana, Aimada Joaquima, gènere en què s’especialitzà. N’arribà a escriure més de quaranta —algunes de les quals corals, d’un gran lirisme, com La sardana de Girona (1965) i La devesa de Girona (1967)—, entre les quals destaquen Alegroia, Lloret vila encisera, Al meu fillol, Cala Canyelles, Lloret Ciutat Pubilla o Missatge lloretenc. Dirigí l’Orfeó Barcelonès (1925) i l’Orfeó Pirinenc (1925-30), fou cofundador (1926) i director de l’Orfeó Lloretenc, i també acompanyà al piano el Quartet Vocal Orpheus (1932-35), per al qual escriví algunes obres.
Bibliografia
- Domènech i Moner, Joan: Domènec Moner: un compositor lloretenc, Ajuntament de Lloret de Mar, Lloret de Mar 1991