Situada a les vores meridionals de la Conca d’Oro, es dreça sobre una terrassa d’uns 300 m d’alçada, a la falda del mont Caputo. Seu arquebisbal, cresqué entorn d’un monestir benedictí fet construir per Guillem II de Sicília. Durant els segles XIII-XIV fou víctima de continuades devastacions a causa de la rivalitat angevina i catalanoaragonesa. Té una catedral molt notable, última resta de l’arquitectura normanda a l’illa, amb tres naus, que excel·leix, sobretot, pel conjunt riquíssim de mosaics bizantins dels segles XII i XIII. Són també notables les portes de bronze, de Bonanno de Pisa (1186) i de Barisano de Traiani (1179). Conserva altres edificis medievals i barrocs.
L’absis de la catedral de Monreale
© B. Llebaria