Es graduà en dret el 1930 i el 1932 en ciències polítiques per la Universitat de Florència i començà a exercir el periodisme la dècada de 1930 al diari feixista Il Selvaggio. Després d’un any com a corresponsal de l’agència United Press a Nova York, el 1935 s’allistà voluntari a la campanya d’Etiòpia impulsada per Benito Mussolini, tot i que més tard criticà l’acció. Corresponsal a la Guerra Civil Espanyola per Il Messagero, a partir del 1939 cobrí per al Corriere della Sera la guerra finosoviètica (1939-40) i posteriorment diversos fronts durant la Segona Guerra Mundial. Després de la caiguda de Mussolini (juliol del 1943) i l’ocupació alemanya d’Itàlia s’uní a la resistència antifeixista. Arrestat el febrer del 1944 i condemnat a mort per un article qualificat de difamatori, al juliol aconseguí fugir a Suïssa. En la postguerra, els seus articles sobre la revolta hongaresa del 1956 consolidaren la seva reputació d’independència, liberalisme i anticomunisme, però tanmateix els retrets al seu passat profeixista foren recurrents i polèmics fins més enllà de la seva mort. El 1973 abandonà el Corriere della Sera, disconforme amb el viratge a l’esquerra del diari, i fundà Il Giornale, adquirit el 1978 per Silvio Berlusconi. El 1977 fou ferit en un atemptat de les Brigades Roges. El 1994, contrari a les aspiracions polítiques de Berlusconi, abandonà Il Giornale i fundà La Voce, després del tancament del qual (1995) retornà al Corriere della Sera. Publicà una seixantena de llibres de tema històric i polític, alguns de to divulgatiu: Storia di Roma (1957), Storia dei Greci (1959), Il generale Della Rovere (1959), portada al cinema per Vittorio De Sica, Garibaldi (1962), Dante e il suo secolo (1964), i una llarga sèrie sobre la història d’Itàlia (1965-97). Premi Príncipe de Asturias (1996).