Montanui

Situat en ple Pirineu axial, el Sarronal o pic del Vedat de Ribera (2.268 m alt) el separa al NW de Castanesa i de Bono, municipis annexats a Montanui el 1966. El relleu baixa ràpidament cap al SE (serreta Roia, 1.747 m), on hi ha la Noguera Ribagorçana, col·lector de les aigües del municipi, que en el sector nord n'ocupa ambdues ribes. Bé que hi predominen les roques plutòniques, les dues valls de la Noguera (Barravés) i la Valira de Castanesa (Castanesa) presenten un fons pla, d’origen glacial, terraplenat de morenes i dipòsits fluvials. Els terrenys erms constitueixen el 4% del territori, els conreus prop del 25% i la resta es distribueix en boscs, herbatges i matollar. Els cereals ocupen, però, un baix percentatge (prop del 3%) de la terra conreada (ordi, blat i civada) i el farratge més de la meitat (prades de sega, de trepadella o esparcet, d’alfals i de trèvol). La ramaderia és constituïda per ovins (més de 8.200 caps) i bovins (prop de 1.400 caps). També hi ha dues explotacions de porcells amb 600 caps. La població, concentrada en mitja dotzena de nuclis, o disseminada, ha sofert una continuada disminució al llarg del segle XX, especialment aguditzada en els darrers anys, i el 1991 només representava el 43% de la de 1900.

El poble (1.205 m alt) és aturonat damunt un barranc que vessa a la Noguera. El municipi comprèn, a més dels antics termes de Bono i Castanesa, els pobles de Ginast, Benifonts, Noals, Senyiu, Escané i Casterner de Noals, les caseries d’ Herbera i Seu, el despoblat de Viuerri, el llogaret de Vinyals i el santuari de Buràs.