Pactà amb l’ambaixada de Gènova acords de no-intervenció a les illes de Sardenya i Còrsega (Sant Feliu de Guíxols, 1390). Fou nomenat governador de Càller i de Sardenya (1391-95), on hagué de militar contra els revoltats fins a restar reduït a l’Alguer i en alguns altres punts. Fou ajudat pel seu germà Francesc, com a lloctinent, i pel seu fill Marc, que fou governador de Càller. Després del fracassat intent d’expedició del rei a l’illa el 1393, començà el seu declivi. De retorn al país, menà vida privada fins que el 1413 Ferran I el convocà per decidir la represàlia armada contra el comte Jaume d’Urgell.