Fill de Ramon (III) de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després (poc abans del 1303) amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva. Fou senescal de Catalunya (1300) a la mort del seu parent Pere (II) de Montcada. El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca. El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer. El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels aragonesos com a baró d’Aragó pel fet d’ésser considerada Fraga ciutat catalana. A part les lluites patrimonials amb els Entença a Móra d’Ebre, intervingué en les dels bàndols dels grans senyors catalans al costat dels comtes Ermengol X d’Urgell (de qui fou marmessor, el 1327) i Ponç V d’Empúries. Acompanyà Jaume II a la croada contra Almeria (1309-10), juntament amb els castellans, però en abandonar aquests l’empresa hagué de repatriar sol les tropes catalanes. Conseller de Jaume II i d’Alfons II, signà com a tal les ordinacions reials del 1328 per a la Universitat de Lleida.