Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar

(?, ? — Sicília, 1466)

Cinquè comte d’Adernò.

Fill de Joan de Montcada i d’Alagó. Fou gran senescal, mestre justicier (1453-66) i gran camarlenc de Sicília i capità general dels exèrcits reials (1458). Intervingué al Principat en afers de la Vall d’Aran i en les lluites entre els Foix i els Pallars i actuà sovint a les corts, sempre en estreta unió amb el seu homònim baró d’Aitona. Fou ambaixador a França per protestar contra l’intent d’invasió de la Vall d’Aran (1438), per gestionar la pau entre el seu rei i Renat I de Nàpols (1442) o per negociar el casament de Ferran, fill del rei Magnànim, amb una filla del rei francès (1444). El 1439 era governador del Castell Nou de Nàpols i, amb Ramon de Boïl, negocià amb els ambaixadors francesos el lliurament de la fortalesa. Era a Roma el 1447 i el 1455, a la mort de Calixt III. Amic de Carles de Viana, intervingué en les relacions d’aquest amb el seu pare Joan II. Posteriorment es decantà, tanmateix, pel rei contra els seus enemics catalans. Elegit el 1462 president del Sacro Consiglio de Sicília, esdevingué la primera autoritat de l’illa (1463-65). El 1456 comprà la senyoria de Paternò. Fou castellà del palau reial de Palerm i dels castells de Licata i governador de la província de Benevent.