Pere de Montcada i de Luna

(?, aprox. 1370 — ?, 1436/43)

Magnat.

Fill d’Ot (III) de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, de qui obtingué (1403) les baronies de Vilamarxant i Castellnou. El 1392 passà a Sicília amb el seu pare i el seu germà Guillem Ramon (III); hi lluità al costat de Martí de Sicília, amb qui féu amistat. El 1407, a València, on residia aleshores la cort, desafià el noble francès Taneguy de Chatel. Anà a Sardenya el 1409 com a capità en l’expedició que havia de socórrer Martí de Sicília; participà en la lluita contra els sards (victòria de Sanluri i assalt a Oristà). Durant l’interregne (1410-12) s’oposà a la candidatura de Ferran d’Antequera i féu constar al parlament la seva protesta contra la sentència de Casp; abandonà les seves activitats militars. Es casà (1405) amb Jofredina de Montcada i de Cervelló, baronessa de Llagostera, i després amb Joana de Vilaragut. Fou camarlenc del rei. El 1423, per sentència contra Bernat de Cruïlles, li fou adjudicada la baronia de Llagostera.