Fill de Mateu de Montcada i Sclafani. Del partit català, a la mort de Frederic III de Sicília (1377), davant la crisi plantejada, raptà la reina Maria de Sicília i la dugué al seu castell d’Agosta; després l’encomanà a les tropes catalanes enviades pel rei Pere III de Catalunya-Aragó (1380). Gestionà a Catalunya (1380) el matrimoni de la reina amb Martí el Jove, fill de l’infant Martí, i fou recompensat per aquest amb les senyories de Piera, Caldes de Montbui, Granollers i Sant Vicenç dels Horts i la baronia de Cervelló; les vengué, però, al comte Pere I d’Urgell, i amb els diners obtinguts es dedicà a la pirateria. Anà a Grècia, on sostingué estretes relacions amb els barons dels ducats d’Atenes i Neopàtria i gestionà el casament del seu fill Mateu amb Maria, hereva del comtat de Salona, projecte malbaratat per la invasió turca. Aconseguí per a Joan I de Catalunya-Aragó la relíquia del cap de sant Jordi. Amb la instauració de Martí el Jove a Sicília retornà a l’illa, d’on fou conestable, mestre justicier, conseller i assessor del rei (1392). Obtingué el 1392 l’illa de Lípari, Naro, Mineo, Mussumeli, Favara, Misilmeri, confiscats als Chiaramonte, les baronies de la Ferla i Sortino (1395) i el marquesat de Malta (1396). El 1398 li foren confiscats tots els béns pel fet d’haver estat acusat de fellonia. Després de la seva mort fou rehabilitat i declarat innocent (1410). És enterrat a l’església de San Domenico de Lentini.