Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut. El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon (III) de Montcada i de Luna, en morir (~1456), els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro. Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís. Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacil·laren a pressionar les autoritats de Lleida perquè els fessin costat: retingueren diversos llocs dependents de la seu de Lleida i organitzaren una galera de bandolers que recorria l’Ebre i el Segre atacant el tràfic comercial lleidatà.
En esclatar la guerra contra Joan II de Catalunya-Aragó, Mateu de Montcada milità al bàndol del rei i aprofità la lluita per atacar el seu adversari. Conseller de Joan II, aquest el nomenà majordom i mariscal o senescal, i li confià operacions a la zona occidental: s’apoderà de Flix (abril del 1464) i col·laborà en la presa de Lleida. Vidu d’Orfresina (1483), fou assassinat per Ot de Montcada, net de Llorenç, probablement ressentit per la usurpació.