Fill de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó. Gran senescal i governador de Sicília i un dels caps del partit català de l’illa. Vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria (1359-62, 1363-67), no residí pràcticament mai a Grècia, on governà per mitjà de lloctinents. Un d’aquests, Pere de Pou, encapçalà una revolta a Tebes, fet pel qual Montcada fou destituït. Fou, tanmateix, reposat l’any següent i, teòricament, mantingué el càrrec fins el 1367, però de fet el govern estigué a mans de Roger de Lloria, que acabà per ésser reconegut el 1366. El 1359 el rei de Sicília li concedí les senyories de Corint i Argos, i el 1363 el marquesat de Bodonitza i altres llocs fins a l’Arta, però de fet no en disposà. Obtingué la restitució del comtat d’Agosta que li havien usurpat els Chiaramonte durant una estada a Grècia. Pledejà contra el seu cosí germà Mateu (dit Guillem) de Peralta, comte de Caltabellota, per l’herència de llur avi, el magnat Matteo de Sclafani, i obtingué per sentència el comtat d’Adernò i la baronia de Centorbi.