i Montclar | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Montclar

Montclar de Berga, Montclar de Berguedà
Municipi
Berguedà

Sumari de l’article

Montclar de Berga, Montclar de Berguedà
Aspecte de Montclar (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi del Berguedà, a la conca del Cardener.
Població: 
112 h
[2009]
Extensió: 
22 km2

Situació i presentació

És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar. A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres.

Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Tor regassa. Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que enllaça la C-26 de Berga a Solsona amb la C-16 de Berga a Manresa. El terme és travessat per pistes forestals que permeten el trànsit de turismes.

El municipi és situat a la conca del Cardener i és drenat per la riera de Montclar, que rep altres petites rieres i acaba anomenant-se, ja fora del municipi, riera de Navel.

La població i l'economia

En el fogatjament del 1370 figuren 9 focs i el 1553 la població va augmentar fins a 20 focs. Al segle XVIII la població cresqué considerablement: de 89 h que tenia el 1718 passà a 179 cap a la fi del segle (cens del 1787). Al segle XIX la industrialització afavorí un nou augment de la població (521 h el 1857), la qual, però, disminuí després i restà estacionària (363 h el 1877, 353 h el 1900 i 361 h el 1930 i el 1950). A partir del 1950 inicià una nova davallada: 263 h el 1960 i el 1970, 270 h el 1981, 255 h el 1991 i 117 h el 2001. L’any 2005 hi havia 121 h.

El terme de Montclar es caracteritza pel seu poblament dispers, tradicionalment agrícola i ramader. Una tercera part de la superfície del municipi és ocupada per boscos, mentre que els conreus, que són bàsicament de secà i es dediquen als cereals (civada, blat, melca) i els farratge, ocupen gairebé una altra tercera part. Pel que fa a la ramaderia, hi ha caps de bestiar porcí, boví i oví.

Una tradició molt arrelada és la fira que se celebra per la diada de Reis, antigament a la plaça del poble i de bestiar. Actualment, però, té com a nou emplaçament l’antic pla de l’Alzina (avui anomenat Firal dels Reis) i s’hi mostren, a més de productes de la contrada (torrons), artesania popular i maquinària agrícola i vehicles.

El poble de Montclar

El poble de Montclar (51 h el 2007), situat al llom d’una serra, és construït a l’entorn d’una ampla plaça, en un extrem de la qual hi ha l’església de Sant Martí de Montclar; davant l’església hi ha una casa senyorial, Cal Sastret, coneguda també com el Castell. L’església parroquial de Sant Martí de Montclar és una església romànica que data del segle XII, bé que hi ha molts afegitons posteriors, com el creuer i la porta d’entrada de la banda meridional. Té una única nau de petites dimensions, que acaba amb un absis elegant. El campanar és de planta quadrada, amb teulada de quatre vessants i doble finestra, sota els corresponents arcs de mig punt a la cara de la façana (i una sola finestra a les altres tres cares del campanar). Al segle XVIII es va construir l’actual rectoria, una mostra interessant de l’arquitectura de masia, amb una gran balconada de fusta. A l’interior de l’església es conserva el retaule major barroc, dedicat a sant Martí, el retaule barroc del Roser i el neoclàssic de sant Isidre.

Gairebé totes les cases velles del poble han estat restaurades, i la població srha convertit en un nucli de segones residències.

La festa major de Montclar se celebra el primer diumenge d’agost. És tradicional la processó que s’instituí l’any 1854 arran d’una epidèmia de còlera, vot que fou renovat el 1949 per l’ajuntament. De fet, però, la processó ja se celebrava molt més antigament: al segle XVII i potser dos segles abans. Actualment té lloc el Dilluns de Pasqua de Resurrecció, però fins el 1970 es feia el darrer dimecres d’abril.

Altres indrets del terme

Fora del poble, no gaire lluny de la carretera que duu a Montmajor, hi ha l’església de Santa Creu de Montclar, petit edifici romànic d’una sola nau, amb volta de pedra de mig punt. Destaca la porta d’entrada, al mur del S. Un petit campanar d’espadanya corona la façana W. Al costat de l’església hi ha la masia de Santa Creu, que fou construïda al segle XVI i ampliada al XVIII.

A l’enclavament de Sant Quintí de Montclar hi ha l’església d’aquest mateix nom, romànica, formada per una nau força ampla, acabada amb un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta de canó i l’absis es tanca amb un quart d’esfera molt primitiu. El campanar és d’espadanya. D’aquesta església procedeix un vas de relíquies o lipsanoteca romànica del segle XI que es conserva al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Altres grans masies d’aquest terme municipal són Sant Ponç, el Casó, Vila-riquer, la Tor, la Casa Gran, el Pla de Caus, el Pujol, Torregassa, les Forques, etc., totes habitades.

La història

Secundàriament denominat Montclar de Berga i a voltes citat com a Montclar de Berguedà, no apareix documentada fins l’any 1117, que és esmentada la parròquia de Sant Martí de Montclar. Cap al 1240, el rei Jaume I donà el lloc de Montclar a Pere de Berga; al segle següent Sibil·la de Pallars, comtessa i muller d’Hug de Mataplana, cedia a la corona diverses possessions, entre les quals hi havia Berga i el castell de Montclar (1309). Uns quants anys més tard, el 1328, el castell de Montclar consta com a cedit des d’algun temps abans pel rei Jaume II a Bernat de Mallorca.

Col·laboració: 
JRe

Llegir més...