mètode de Montecarlo

m
Matemàtiques

Mètode estadístic pel qual, mitjançant un mostreig artificial (que en general utilitza successions de xifres aleatòries), hom arriba a estimar la probabilitat que un procés real tingui lloc.

L’ús d’un mostreig artificial o procés de simulació, que actualment és facilitat per la utilització d’ordinadors, evita el mètode analític de comptabilitzar totes les dades reals que concorren en el procés analitzat i que, a causa de llur quantia i aleatorietat, desborden les possibilitats de comptabilització. El mètode de Montecarlo fou perfeccionat entre els anys 1950 i 1960, i té com a antecedent històric l’estimació feta per G.Buffon, l’any 1773, de les xifres decimals del nombre pi (π). El mètode ha estat utilitzat amb èxit en física nuclear (determinació de les dimensions crítiques d’un reactor), en estudis fisicoestadístics (moviment brownià, difusió, equacions de Laplace, llei t de Student) i en problemes d’investigació operativa.