Montferrer

Municipi del Vallespir, estès des dels contraforts meridionals del massís de Canigó (la Soca, 1.635 m) fins al Tec (que en aquest indret corre engorjat —pas del Llop— i forma en part el límit S), entre el puig de Coç (1.116 m) i les gorges de la Fou (límit amb el terme d’Arles).

El bosc (alzines, roures i castanyers) ocupa una bona part del terme. La superfície agrícola ocupa 774 ha, la major part de pasturatge i farratge (753 ha); hi ha arbres fruiters (13 ha), hortalisses (16 ha) i cereals (2 ha). El cens ramader és de 137 caps de bestiar boví, 582 d’oví, 170 de cabrum i 19 equins. Han desaparegut les tradicionals indústries del calçat i de carretons, així com els molins. El poble (226 h [1982]; 820 m alt) és establert al caire d’un cingle, vora l’antic castell de la Roca de Montferrer, al voltant de l’església parroquial, notable edifici romànic, molt simple, amb campanar quadrat. La senyoria, que havia pertangut a la família vescomtal de Castellnou, passà als Banyuls, senyors de Nyer, per matrimoni (1488) de Joan de Banyuls i Montfalcó amb Joana Caterina de Pontós i Blan, senyora de Montferrer. Esdevingué centre del marquesat de Montferrer. Al cim de la serra que separa les valls de Madaloc i de Montferrer hi ha les ruïnes de l’antic castell de Mollet i del llogaret del Castell de Mollet; el terme comprèn, també, el veïnat de la Misèria i el de la Figuera.