Inicià la seva carrera literària exaltant la força, la vigoria juvenil i la bellesa física (Les Olympiques, 1924). La Rose de sable (1933, publicada el 1951) i Les célibataires (1933, publicada el 1951) marcaren la seva maduresa, que havia de culminar en la tetralogia de Les jeunes filles (1936-39), centrada en la seva misogínia. Egotista, de religiositat jansenista i amb un estil d’escriptura inigualable, conreà també el teatre, utilitzant temes i personatges històrics: La reine morte (1942), Le maître de Santiago (1947), Port-Royal (1954), etc. Tornà a la narrativa (del 1930 al 1971 no havia deixat de produir els seus Carnets) i publicà Le chaos et la nuit (1963), un dels seus èxits més polèmics. Finalment, Un assassin est mon maître (1971) presentava la personalitat d’un home malalt i acolarrat i preludiava el seu suïcidi.